La Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, més coneguda com a Llei de Memòria Històrica, és una llei espanyola aprovada pel Congrés dels Diputats el 31 d’octubre de 2007[1][2] en partir del text del projecte de llei prèviament aprovat pel Consell de Ministres el dia 28 de juliol de 2006, sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero.
Inclou el reconeixement de totes les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura, però no l’obertura de fosses comunes en les quals encara jauen les restes de represaliats pels revoltats en la Guerra Civil, realitzades des d’entitats privades (com l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica -ARMH- i el Fòrum per la Memòria) o comunitats autònomes. Hauria de contribuir a la desfranquització de l’Estat.
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica -ARMH, pionera en l’exhumació científica de fosses comunes d’assassinats per la dictadura franquista, ha criticat que en el seu preàmbul el text afirma que la memòria de les víctimes del franquisme és personal i familiar; negant d’aquesta manera en el seu marc de plantejaments que els delictes del franquisme són comesos contra tota la societat i la humanitat i l’haver de l’Estat de practicar polítiques públiques que garantisquen a les víctimes dels delictes més greus que existeixen el seu dret a la veritat, a la justícia i a la reparació.
La insatisfacció amb el text de la llei és el que va portar a catorze associacions memorialistes a presentar una denúncia per centenars de desaparicions davant l’Audiència Nacional el 14 de desembre de 2006.
 |
 |
 |
 |
